“Cada vegada és més evident que la nostra alimentació ha d'anar canviant cap a sistemes més sostenibles. La pròpia FAO indica que la sostenibilitat de les dietes va més enllà de la nutrició i el medi ambient, ja que inclou també dimensions econòmiques i socioculturals, la qual cosa contribueix a una complexitat en el canvi de paradigma”.

Amb aquestes paraules va expressar el divulgador científic Pere Estupinyà, dijous passat 25 de novembre, la importància de la sostenibilitat en la conferència “Quan parlem d'alimentació, què és el més important?”, emmarcada en les Trobades de Ciència, organitzats per la Càtedra AgroBank, que va tenir lloc en L’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agronòmica i del Medi Natural (EAMN), pertanyent a la Universitat Politècnica de València (UPV).

La jornada s'emmarca dins de les activitats de divulgació científica dutes a terme per la Càtedra AgroBank, promoguda per la Universitat de Lleida i AgroBank, que té com un dels seus objectius fonamentals promoure la transferència del coneixement entre els investigadors de les universitats i centres de recerca i la societat, com una eina fonamental per a impulsar el coneixement en l'àmbit agroalimentari. Per a aconseguir aquest objectiu, una de les eines que utilitza és l'organització de jornades divulgatives per tot el territori nacional.

En la jornada, inaugurada per Carlos Seara, director de AgroBank; Antonio J. Ramos, director de la Càtedra AgroBank; i María Vargas, cap d'estudis de la EAMN, Pere Estupinyà ha donat algunes claus per al necessari canvi de paradigma en la nutrició.

Una dels primers aclariments que ha fet al públic és “la importància de saber que no sempre el que sembla més apetible és el més recomanable des del punt de vista nutricional. En el món de l'alimentació existeix molta confusió, a vegades interessada, sobre el que és més o menys saludable”.

El divulgador científic ha explicat que “a això contribueix, en gran manera, la complexitat del etiquetatge dels aliments, ple de reclams, en alguns casos confusos, com el “light”, el “baix en calories”, el “0,0%”, “la recepta de l'àvia”, els “súper aliments” o les bondats de l'ingredient de moda, siguin les baies de Goji o la quinoa. Això posa a prova al consumidor, que ha de ser capaç de llegir i entendre l'etiqueta d'un aliment, els seus ingredients i la seva composició nutricional, per a treure les seves pròpies conclusions, més enllà del màrqueting del producte”.

Per tant, com ha explicat Estupinyà, “és necessari tenir consumidors formats i informats, i en això encara queda molt camí per recórrer. Com sempre, l'educació és la peça fonamental, i per això, s'ha de començar des de l'escola”.

Però, per a saber per on començar a canviar hàbits, ha donat algunes claus senzilles per al dia a dia dels consumidors perquè “no es tracta de canviar radicalment els nostres hàbits de consum de la nit al dia, però hem de ser conscients que el que fiquem globalment en el nostre carro de la compra tindrà una implicació directa en la nostra salut i en la salut del planeta”, ha comentat.

Així, Estupinyà ha ofert quatre recomanacions bàsiques per a anar migrant cap a una alimentació més sana i sostenible que són “tenir una alimentació basada principalment en aliments d'origen vegetal; preferir aliments locals i de temporada; reduir el desaprofitament d'aliments; i reduir el consum de carn vermella i processada, aliments altament processats i begudes ensucrades.

Tot això, combinat amb una vida sana i activa, fugint del sedentarisme i del consum de tabac i alcohol”.

Però aquest canvi de mentalitat i hàbits del consumidor ha d'anar acompanyat per un canvi del sector de l'alimentació, per la qual cosa ha destacat que “la sostenibilitat és també un requisit per a les empreses de tots els sectors i també, per tant, per a les del sector alimentari. A Espanya, el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació ha posat a la disposició del sector un conjunt d'eines per al foment de la sostenibilitat integral de la indústria alimentària, a través de la millora del seu nivell de sostenibilitat en els seus tres vessants, econòmica, mediambiental i social”, ha assegurat Estupinyà.

En aquest sentit, també ha informat el públic assistent que existeix un decàleg de sostenibilitat integral de la indústria alimentària que, entre altres coses, parla del compromís amb la producció local d'aliments, del control de les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle, de la cerca de l'eficiència energètica, de la conservació del medi ambient, i de la reducció del desaprofitament alimentari.

Per a aquest canvi de paradigma necessari, Pere Estupinyà considera que la divulgació científica juga cada dia més un paper essencial. “Últimament els consumidors es veuen sobrepassats per una allau d'informació procedent de fonts molt diverses, no sempre fiables, entre les quals les xarxes socials tenen un pes cada vegada major. En les xarxes pots trobar des de veus autoritzades a persones que, amb major o menor bona voluntat, ofereixen consells alimentaris que no tenen cap base científica i que, en el pitjor dels casos, poden ser fins i tot contraproduents per a la salut”, ha explicat.

Per això, l'obligació dels divulgadors científics és oferir informació contrastada científicament amb un llenguatge que sigui atractiu i comprensible pel públic general. Alguna cosa que segons Estupinyà, “sembla fàcil, però no ho és, i comporta una gran responsabilitat”.