Entrevista Almudena de Cara, guanyadora del premi Càtedra AgroBank al millor treball Final de Màster

11/03/2021
  • Almudena de Cara

Entrevista Almudena de Cara, guanyadora del premi Càtedra AgroBank al millor treball Final de Màster

Almudena de Cara Molina és la primera guanyadora del ‘I Premi Càtedra AgroBank al millor Treball Final de Màster-La Ciència en femení’, una iniciativa de CaixaBank al costat de la Universitat de Lleida l'objectiu de la qual és donar visibilitat a les dones científiques i fomentar l'equitat i igualtat de gènere en les ciències.

Almudena de cara Molina ha estat guardonada pel seu TFM sobre ‘Estudi comparatiu de l'ús de oleuropeïna vs. vitamina E+seleni com a antioxidant natural en la dieta de porcs blancs’, després de realitzar el ‘Màster en producció i salut animal’ en la Universitat Complutense de Madrid- Universitat Politècnica de Madrid.

Què representa per a tu haver rebut el ‘I Premi Càtedra AgroBank al millor Treball Final de Màster-La Ciència en femení’?

És una gran satisfacció aquest reconeixement a l'estudi i al treball. Quedar entre les sis seleccionades de 61 ja em semblava molt difícil i va ser una alegria, però guanyar finalment el premi, màximament a la vista de l'interessants que em semblaven els altres treballs seleccionats, semblava impossible.

En què consisteix el teu Treball de Final de Màster?

S'ha avaluat la possibilitat d'utilitzar la oleuropeïna, un compost bioactivo que es troba en la fulla d'olivera, com a antioxidant natural en la dieta de porc blanc.

Per a això, es van formar quatre grups de porcs alimentats amb diferents dietes: la primera dieta va ser la control sense suplementació addicional sobre el complex vitamínic-mineral base, la segona estava suplementada amb vitamina E i seleni, la tercera amb extracte d'olivera rica en oleuropeïna i, finalment, la quarta enriquida amb vitamina E, seleni i l'extracte ric en oleuropeïna. Els animals van ser alimentats amb aquests quatre tractaments diferents durant cinc setmanes d'assaig, aproximadament des dels 60 fins als 121 kg. En finalitzar el seu cicle productiu, es van avaluar paràmetres bioquímics i concentració d'antioxidants en la sang en viu, així com paràmetres relatius a la qualitat de la carn com a producte.

En conclusió, s'observa que la oleuropeína presenta un marcat efecte hipoglucemiant, millora l'estatus oxidatiu de l'animal i, a més, augmenta la resistència a l'oxidació de la carn amb el temps d'emmagatzematge.

Com va sorgir la idea?

En realitat, aquest treball l'he realitzat gràcies a la Dra. Ana Isabel Rey Muñoz, del Departament de Producció Animal de la Facultat de Veterinària de la UCM. Ella em va oferir diverses possibilitats dins de les diverses línies de recerca que estan realitzant i em va atreure la idea de relacionar dos sectors tan importants com són els de l'olivar i el porcí, especialment després d'haver realitzat un màster de Producció i Sanitat animal impartit per l'Escola d'Agrònoms i la Facultat de Veterinària.

Què aporta a la societat i al sector?

L'ús de la oleuropeïna permet reduir l'ús d'antioxidants sintètics, que són de gran controvèrsia social. Això comporta una millora en la qualitat de la carn fresca, afavorint la seva conservació i prolongant la seva vida útil.

Creus que aquests premis són necessaris per a donar veu a les dones en el sector científic?

Sí. La veritat és que en el món de la ciència la dona no es pot dir que estigui plenament integrada. Encara que pel que he vist, i comparant amb el que era fa anys, la situació ha millorat molt, però encara és necessari el suport a les dones en aquest terreny. Els sis treballs que han arribat a la selecció final del premi tracten temes molt interessants, la qual cosa mostra que el suport a les dones no caurà en guaret.

I en el sector agrícola?

També, amb major motiu. En el camp les diferències són majors que a la ciutat i en l'activitat agrària més que en la científica. Crec que si una veterinària o una enginyera tenen dificultats per a desenvolupar la seva professió, màximament si l'ha de compatibilitzar amb responsabilitats familiars i tasques domèstiques, en el cas d'una ramadera o agricultora aquestes són molt majors.

De què et sents més orgullosa al llarg de la teva carrera?

Segurament, d'haver aconseguit la nota de tall per a entrar en veterinària, que era alta, acabar la carrera i poder realitzar un treball de recerca, ja que des de molt petita sempre m'han agradat els animals i el camp.

Amb quines barreres t'has trobat al llarg d'aquests anys?

La realitat és que la major barrera que he tingut ha estat sempre la dificultat dels estudis. En l'àmbit científic, cap dificultat especial, excepte l'exigència d'estar en un departament prestigiós. Respecte a la meva experiència en el món rural amb els professionals del camp, tot bé, encara que a vegades se'm feia rar anar a un bar d'un petit poble en una comarca poc habitada i ser l'única dona.

Quins són els següents passos que donaràs?

Actualment, tinc una beca concedida pel Ministeri de Ciència i Innovació per a realitzar un Doctorat Industrial. Pel que, a tres o quatre anys vista, continuaré en el món de la recerca realitzant una tesi doctoral relacionada amb la nutrició animal i qualitat alimentària.

Què li diries a altres noies que volen iniciar els seus estudis en l'àmbit de la ciència?

La ciència és dura en molts sentits, requereix molt esforç, però és molt gratificant. Desenvolupar una idea o respondre una pregunta és apassionant i dóna molta satisfacció quan hi ha resultats. Fa anys hi havia molt poques dones científiques, però ara cada vegada hi ha més. Precisament, en la facultat de veterinària les noies han passat de ser minoria a gairebé majoria. Les veterinàries professionals del món rural potser sí que tenen més dificultats per ser dones, però a nivell científic s'està aconseguint una igualtat d'oportunitats.

Què faràs amb el guardó que has aconseguit del ‘I Premi Càtedra AgroBank al millor Treball Final de Màster-La Ciència en femení’?

Bé, el primer serà col·locar la placa commemorativa del premi en un lloc important de la casa. Quant als diners rebuts, d'entrada, el guardaré però també em donaré el capritx de sortir algun pont o cap de setmana a un poble bonic, en un entorn d'un espai natural, per a gaudir del paisatge i la gastronomia. A més, sempre s'aprèn alguna cosa del món agrari en aquestes escapades.

Font: CaixaBank Comunicació.

 

Arxiu

2022
2021
2020
2019
2018
2017
2016

Categories

Noticies generals